dijous, 15 de maig del 2008

Telma i el dret a la intimitat


Qui no coneixia Telma Ortiz, ara ja sap qui és. Fa uns dies, la germana de la Princesa d’Astúries va interposar una demanda a més de 50 revistes, diaris i televisions per, segons ella, “defensar la seva vida privada”. Telma porta anys assistint a actes oficials i tant ella com la seva família han passat a formar part de la “família” real i per tant, són personatges de la vida pública, amb les avantatges (que són moltes) i els inconvenients que això comporta.
Si la premsa a Espanya fos de més qualitat, cap periodista s’interessaria realment en el que fa, amb qui te fills o de què treballa. Però la realitat és una altra, els ciutadans volen aquest tipus d’informació i ella no es ningú per decidir el que es publica i el que no.
Com era d’esperar, una jutge de primera instància de Toledo ha denegat avui les mesures demanades per la cunyada del Príncep. La jutge argumenta que, independentment dels rangs de parentiu entre ella i la Princesa, tant Telma com la seva parella són personatges públics, ja que han reconegut que assisteixen a actes que sí tenen aquesta projecció. En el món del periodisme (sobretot en premsa rosa) sempre s’ha qüestionat el límit entre el dret a la intimitat i la llibertat d’expressió. En aquest cas, al tractar-se d’un personatge com aquest, s’ha considerat que la llibertat dels mitjans era superior. A més la jutge ha considerat que no s’havia vulnerat la seva intimitat i que en cap moment s’havia posat la seva vida en perill.
Molts han descrit aquesta actuació de Telma com “ganes de cridar l’atenció”. El cert és que, si el que volia era realment que es deixés de parlar d’ella, hauria d’haver suposat que aquest rebombori que ha creat la perjudicaria enlloc d’ajudar-la. Ara, a més de la doble projecció publica que s’ha creat, haurà de pagar 42.000 euros de despeses judicials. Telma Ortiz hauria de saber que ser part de la família real comporta també alguns perjudicis. I més en un país on, per desgràcia, s’acaba donant més projecció informativa a la vida d’alguns personatges intranscendents que als veritables problemes socials.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La justicia espanyola és un insult a la meua intel·ligència, i a més els jutges fam el que diuen els bretols del polítics espanyols. Ara hom ja no pot denunciar res, perquè si perds es foten ben fotut econòmicament. Espanya em fa molt de fàstic. Visca Catalunya lliure i unificada. A baix els imperis.