Després de la Segona Guerra Mundial, les Nacions Unides, arrel de la internacionalització del conflicte àrabo-israelià, havien arribat a la conclusió que la única forma de pau entre els pobles de les terres de Palestina passava per fer una divisió del territori. Al novembre de 1947, recomana, per tant, la creació d’un Estat jueu i d’un Estat àrab, a més d’una zona sota control internacional, que comprenia els espais sagrats com Jerusalem. Aquesta resolució és rebutjada pels àrabs i criticada pels sionistes. Tant uns com altres veuen en aquesta divisió fortes pèrdues de drets sobre terres que consideren seves. La resolució no serà mai aplicada i desencadenarà una guerra civil, que provoca la fugida de més de mig milió de palestins.
En aquest context, el 14 de maig de 1948, David Ben Guiron, dirigent socialista del moviment sionista, proclama la independència de L’Estat d’Israel. Es funda així el primer estat jueu, a la terra de Palestina, després de segles de lluites. Poques hores més tard, com ja havia anunciat posteriorment a la última resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides, Gran Bretanya es retira, després d’haver administrat des de finals de la Primera Guerra Mundial les terres d’Orient Mitjà.
Amb la creació d’aquest Estat, els sionistes, moviment iniciat per Teodore Helz a finals del segle XIX, veuen materialitzada la seva voluntat de trobar una terra pels jueus. No obstant, lluny de instaurar la pau, la creació d’ Israel va continua generant conflictes i no va relaxar la situació a l’Orient Mitjà. La nit següent a la proclamació d’independència, els països àrabs confrontants van ocupar immediatament Palestina. Els enfrontaments entre àrabs i israelians van continuar sent constants, culminant el 5 de juny de 1967 amb la Guerra dels Sis Dies, que suposa el punt més alt del sionisme, ja que Israel aconsegueix un gran part de les Terres de Palestina. Aquesta guerra pronostica un futur dur, immers en una situació permanent de conflicte.
Seixanta anys més tard més de tres milions d’immigrants jueus han seguit els somnis de Theodor Herz i han arribat a Palestina. Des de la proclamació de la independència, la població d’Israel ha pasta de 806.000 habitants a més de 7 milions. Mentre que els jueus nascuts a Israel constituïen el 35% de la població, ara són el casi el 70%. L’aniversari de la independència va ser rebut com una festa a Israel, on milers de jueus van sortit al carrer per celebrar-ho. Mentre, els palestins, van rememorar la Nagba (catàstrofe) que va suposar l’expulsió i la fugida de milers de ciutadans a partir del 48. Els conflictes per protegir les fronteres continuen i el repte és el mateix que fa mig segle, tant per àrabs com per jueus: aconseguir la convivència en pau dels dos Estats i el cessament de la violència.
En aquest context, el 14 de maig de 1948, David Ben Guiron, dirigent socialista del moviment sionista, proclama la independència de L’Estat d’Israel. Es funda així el primer estat jueu, a la terra de Palestina, després de segles de lluites. Poques hores més tard, com ja havia anunciat posteriorment a la última resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides, Gran Bretanya es retira, després d’haver administrat des de finals de la Primera Guerra Mundial les terres d’Orient Mitjà.
Amb la creació d’aquest Estat, els sionistes, moviment iniciat per Teodore Helz a finals del segle XIX, veuen materialitzada la seva voluntat de trobar una terra pels jueus. No obstant, lluny de instaurar la pau, la creació d’ Israel va continua generant conflictes i no va relaxar la situació a l’Orient Mitjà. La nit següent a la proclamació d’independència, els països àrabs confrontants van ocupar immediatament Palestina. Els enfrontaments entre àrabs i israelians van continuar sent constants, culminant el 5 de juny de 1967 amb la Guerra dels Sis Dies, que suposa el punt més alt del sionisme, ja que Israel aconsegueix un gran part de les Terres de Palestina. Aquesta guerra pronostica un futur dur, immers en una situació permanent de conflicte.
Seixanta anys més tard més de tres milions d’immigrants jueus han seguit els somnis de Theodor Herz i han arribat a Palestina. Des de la proclamació de la independència, la població d’Israel ha pasta de 806.000 habitants a més de 7 milions. Mentre que els jueus nascuts a Israel constituïen el 35% de la població, ara són el casi el 70%. L’aniversari de la independència va ser rebut com una festa a Israel, on milers de jueus van sortit al carrer per celebrar-ho. Mentre, els palestins, van rememorar la Nagba (catàstrofe) que va suposar l’expulsió i la fugida de milers de ciutadans a partir del 48. Els conflictes per protegir les fronteres continuen i el repte és el mateix que fa mig segle, tant per àrabs com per jueus: aconseguir la convivència en pau dels dos Estats i el cessament de la violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada