El fenomen Operación Triunfo està a la baixa. Lluny han quedat ja aquells anys de les primeres edicions, que van causar un impacte social sense precedents. Bisbal i Bustamante no van tenir que fer pràcticament res: participar en el concurs els va donar fama i discs de per vida.
Set anys després, la inèrcia televisiva ha portat a Telecinco a continuar emetent el programa. Ara ja no importa com es canta, sinó la polèmica que siguis capaç de generar. Ja no és un concurs de música, sinó un reality show al més pur estil Gran Hermano. Viu i alimenta la seva audiència de personatges com Risto Mejide, un publicista intel·ligent que ha sabut com rendibilitzar la seva participació al programa, i de nenes malcriades que només volen sortir a la televisió. Les cançons són el de menys, i la major part del programa està format per capítols de la convivència entre plors i baralles.
Tot i així, tristament, els mitjans segueixen fent-se ressò. Ha estat una sorpresa trobar avui, a la web d’un dels diaris més venuts a Catalunya, una entrevista amb una de les concursants expulsades. En concret, un article de més de 1300 paraules, amb vídeo inclòs. “Me gusta que me paren y me halaga”, diu Tania G, una de les expulsades. Segurament no s’ha parat a pensar perquè la paren. Ni una sola vegada va saber cantar una cançó sense desafinar, però va ser un personatge força conegut arrel de la possible relació amb una altra noia del programa. El periodista la convida a reflexionar sobre la seva vida, la fama i el reality en si, com si es tractés d’algú important. Un concurs absurd, esperpèntic que els mitjans s’entesten en seguir promocionant. Però el pitjor de tot no és que un diari es permeti publicar una cosa així a primera plana de la seva web, sinó el fet que, si realment ho fa, és perquè el lector ho demana. I demà, comprovaran com, segurament, serà una de les noticies que ha obtingut més entrades de tot el dia.
