Gurb

Cap al gener de 1939 sis soldats de Gavà són destinats a una línia defensiva de les tropes republicanes, muntada al voltant de Gurb (Osona). Les forces franquistes, però, ja són incontrolables i quatre d’aquests soldats perden la vida per l’impacte d’un projectil. Els dos supervivents comuniquen el lloc de la mort i les famílies demanen traslladar els cossos, enterrats en el terreny d’una masia. Se’ls denega el permís. Des d’aleshores els descendents de Gabriel Ivern, Antonio Olivella, José Roig i Juan Soler visiten la fossa periòdicament i fa anys que sol·liciten l’exhumació.
Quasi setanta anys més tard, Gurb serà la primera fossa on es realitzarà una exhumació, com a prova pilot del Projecte de Llei de fosses que ha presentat la Generalitat. Es farà paral·lelament a la tramitació parlamentaria de la llei, per no haver d’esperar mesos a establir una metodologia model. Aquest projecte preveu que les exhumacions només es puguin realitzar a petició dels familiars dels desapareguts o d’entitats sense ànim de lucre. Les despeses correran a càrrec de la Generalitat.
Es calcula que a Catalunya hi ha unes 180 fosses comunes, la majoria de soldats anònims. A partir d’ara es podrà reconèixer la dignitat d’aquestes persones i fer efectiu el dret dels familiars a tenir informació. No obstant, només s’estudiaran les peticions que constin de proves documentals, amb indicis suficients que justifiquin l’existència de la fossa.